L'energia emesa pel Sol
El nucli del Sol, què és un 40 % de la seva massa total, genera el 90 % de l'energia. A la superfície solar la temperatura és només d'uns 6.000 ºK, però a la corona, la capa gasosa que envolta l'estrella és d'uns 2 milions de ºK. Degut a unes reaccions molt complexes que es produeixen en perdre massa, aquesta es converteix en energia. Aquesta energia alliberada pel Sol es transmet a l'exterior gràcies a la denominada radiació solar. Si examinéssim l'espectre de la radiació solar, ens n'adonaríem que la majoria de la gran energia emesa pel Sol es troba a la part visible d'aquest espectre (el 47 % del total de l'energia). És cert que les radiacions ultraviolades són molt energètiques, però són molt poc abundants, ja que tan sols un 7 % del total pertany a aquest tipus de radiació. Al contrari de les infrarojes, que sumen un 46 % del total però són molt menys energètiques. Per això es diu normalment que podem convertir la "llum" (aquest 47 % de la radiació) en electricitat mitjançant les cèl·lules fotovoltaiques.

A la Terra només rebem dues milionèsimes parts de l'energia que genera el Sol. Arran de terra l'energia varia segons l'indret geogràfic i en funció de l'estació de l'any. L'avaluació de la radiació rebuda en un punt determinat (Il·lustració 3.2) és la suma de la radiació directa (radiació rebuda des del Sol sense que hagi sofert ninguna desviació en el seu camí al llarg de l'atmosfera) i de la radiació difusa (radiació solar que ha sofert canvis en la seva direcció, principalment deguts a la reflexió i a la difusió de l'atmosfera) condicionada també pels dies ennuvolats o altres condicions atmosfèriques. Aquest paràmetre, l'anomenem insolació i es mesura amb kWh/m2. Lògicament, a la nostra latitud varia entre l'estiu i l'hivern. Curiosament, els valors de màxima insolació no es produeixen a l'equador sinó a la latitud 40º N, la nostra aproximadament. Això és el fet que a l'estiu el Sol passa per la nostra vertical, el dia s'allarga i podem tenir fins a 13 hores i mitja de llum.